Cicle Superior Font de l'Alba

La setmana passada, els alumnes de 6è vam anar a fer un recorregut modernista per la nostra ciutat. Vam visitar i veure els edificis més significatius de l'epoca modernista i els secrets que guarden les formes que tenen... També vam aprendre qui era el senyor Lluís Muncunill i què va fer.

Us deixem una petita mostra de tot el que vam fer!!!

Teatre Principal de Terrassa.

Casa Alegre de Sagrera.
Es va construir a començament del segle XIX. D’aquesta primera època es conserven pintures murals a les sales de la primera planta. L’any 1911, l’edifici es reforma convertint-se en un model d’habitatge de la burgesia industrial. La reforma segueix un estil marcadament modernista. Des del 1973 desenvolupa usos museístics.

Ajuntament de Terrassa.

L´edifici és d´estil neogòtic i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta portalada amb tres arcs apuntats per accedir a l'atri. El pis principal té cinc finestres apuntades amb guardapols i un balcó format per claustres. Al pis superior quatre finestres i, el coronament de l´edifici amb pinacles, el central, més ample i amb rellotge al centre.

De l'interior de l'edifici destaca el Saló de Plens, també dissenyat per Muncunill i la Galeria de Terrassencs Il•lustres, així com l´escala monumental neogòtica d´accés al primer pis i el despatx de l’Alcaldia.

Projecte de l´arquitecte modernista Lluís Muncunill. L´arquitecte dirigí les obres fins l´any 1903 en que el substituí Antoni Pascual i Carretero que acabà el segon pis. No va ser fins el 1986 que s´acabà la façana segons el projecte original.

Restaurant Viena.
El 1884 es posa en marxa al carrer de la Font Vella, 18 una centraleta d´energia elèctrica des d´on se subministra corrent a alguns comerços. La primera central productora d´energia s'instal•la al carrer Cremat, 27-29 amb sortida al carrer de la Vila Nova. Posteriorment es compren els terrenys de l´antic Vapor Busquets per a construïr un nou edifici que s´encarrega a l´arquitecte modernista Lluís Muncunill i s'inaugurà el 1908, la Societat General d´Electricitat.

Es tracta de dues naus paral·leles i rectangulars. Destaca però la principal amb coberta de volta de maó pla i parament de maó vist, tal i com Muncunill treballa en els edficis industrials. Destaca a la façana del carrer de la Unió el rètol fet amb trencadís de ceràmica, que juntament amb la cornisa que remata l´edifici, constitueixen els únics elements de decoració.

Mercat de la Independència.

L'any 1896 l´Ajuntament decideix la construcció d´un mercat cobert que ocuparà els terrenys de l'antic edifici de l'Hospital de Sant Llàtzer al Raval de Montserrat/ Rambla. El Mercat de la Independència s'inaugurà el 14 de novembre de 1908. El nom d´aquest nou mercat prové de la commemoració del centenari de l'inici de la Guerra de la Independència. Es tracta d'un edifici innovador amb estructura de ferro que esdevé la construcció amb estructura metàl•lica, més gran de la ciutat i un interessant exponent de l'arquitectura modernista local. El mercat presenta planta triangular, constituïda per tres naus obertes en forma de ventall, a la confluència de les quals es construeix una lluerna central. El mercat és destinat a la venda de productes i articles d´alimentació de tot tipus.

Farmàcia Albiñana.

Edifici format per planta baixa i pis. Els baixos foren destinats en orígen a confiteria i el pis superior com habitatge familiar.

L'artista terrassenc Joaquim Vancells va dissenyar la façana i els interiors de l'edifici. Sobre el mur estucat blanc, es poden apreciar diferents tipus d´arts aplicades: mosaics, esgrafiats, sòcol de ceràmica vidriada, rellotge de sol a la cornisa i garlandes de flors i la data de construcció de l'immoble. Destaquen també els treballs de forja del balcó i jardineres del primer pis. I, a l'interior diferents elements de mobiliari original, pintures i ceràmica vidriada. Des de l'any 1934 i fins a l'actualitat l'edifici es destina a farmàcia.

Sala Muncunill.
Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de totxo massís, dividida a l'interior en dues parts longitudinals, separades entre elles per pilars de ferro colat que sostenen setze voltes de maó pla. Muncunill hi va experimentar l'obertura de llanternes damunt les voltes, amb què assajava un sistema d'il·luminació alternatiu a la tradicional coberta de dents de serra. Aquestes llanternes sobreposades, d'arc de quatre punts, tenien com a objectiu la ventilació de la nau, i actualment, a diferència d'abans, es troben tancades per vidres.